El SEITAI va nèixer al Japó dels anys 50 arran dels descobriments de Haruchica Noguchi.
L'àmbit teòric mostra la CVP (Cap-Vértebra-Pelvis),
la relació i correspondència entre
el propi moviment,
els órgans interns,
les vértebres, la forma corporal,
el nostre temperament psíquic
i la tendéncia innata de cadascú a certs bloquejos i dolències.
Aquest estudi permet comprendre millor
la estructura del moviment espontani en tot ésser viu,
conèixer el caràcter heredat (Taiheki)
i resoldre, o com a mínim acompanyar adequadament,
el problema de la Tensió Parcial Excessiva o TPE, causa principal de la descoordinació del organisme.
L'àmbit pràctic quotidià ofereix
les activitats més senzilles que existeixen.
No es tracta d'aprendre res de nou,
cap exercici programat,
només cal viure una estona de diàleg (voluntari-involuntari)
amb l'organisme,
a través del MOVIMENT ESPONTANI (CATSGEN)
i la RESPIRACIÓ COMPARTIDA (YUKI)
Cultivar aquestes dues pràctiques,
individualment o en grup,
facilita la nostra vida a tots nivells.
Aporten flexibilitat i amplitut respiratòria,
rejuvenint els teixits endurits
i reforçant les nostres defenses.
Aclaren l'embotament mental,
afinen la sensibilitat i la intuició,
però tanmateix fomenten el respecte i la tolerància
per la vida, i sobre tot,
reafirmen la confiança en els processos naturals...
espontanis.
Al capdavall, aquesta "nova" cultura és un pont que
permet recuperar allò que la civilització ha oblidat pel camí...
es quelcom que ens retorna a la realitat meravellosament
complexa de la vida,
complexa de la vida,
però no únicament des de l'intel·lecte abstracte,
sino, principalment, des de l'experiència sensorial.
Així,
ens ajuda a ser més responsables de la nostra salut
ens ajuda a ser més responsables de la nostra salut
i a afrontar tota mena de situacions,
tant els conflictes i el dolor,
com el plaer i la plenitut.
No comments:
Post a Comment